Concerts i altres modes amb molt soroll

Als diferents articles d'aquesta publicació, s'intenta oferir protecció als particulars davant del soroll provocat per activitats més o menys continuades en el temps:

bars musicals  · locals d'oci nocturns   · activitats industrials  · instal·lacions, etc.

Totes elles podrien tenir en comú que s'exerciten de manera més o menys continuada i que el que les pateix es veu amenaçat durant un període de temps reiterat. no significa, d'una banda, que la immissió no sigui insuportable per a qui la pateix, i es converteix en un veritable atemptat als seus drets domiciliaris, i que, en segon lloc, durant aquest període de temps (aquells dies) sigui incompatible l'activitat de lleure amb el dret al domicili i al descans nocturn.

L'organitzador del concert o festival, ja sigui entitat privada o pública, addueix en defensa que "només s'està programant una activitat cultural durant uns dies", com si aquesta consigna fos que durant aquests dies, els veïns "estan obligats" a deixar d'una banda els seus drets domiciliaris, i veure's "vençuts" pel soroll, el desordre, el tumult, la brutícia, la brutícia.

L'exemple és clar i es repeteix a molts dels nostres municipis. Petites poblacions sense cap tipus de preparació ni estructura, que es veuen sobredimensionades durant una, dues o més jornades, per macrofestivals, que desenvolupen la seva programació sense control d'horaris, d'afluència de persones ni de decibels. La premsa, a més, acostuma a celebrar l'èxit d'aquests festivals, adonant de l'excés d'aquests paràmetres (horaris, afluència i decibels).

Als diferents articles d'aquesta publicació, s'intenta oferir protecció als particulars davant del soroll provocat per activitats més o menys continuades en el temps:

bars musicals  · locals d'oci nocturns   · activitats industrials  · instal·lacions, etc.

Totes elles podrien tenir en comú que s'exerciten de manera més o menys continuada i que el que les pateix es veu amenaçat durant un període de temps reiterat. no significa, d'una banda, que la immissió no sigui insuportable per a qui la pateix, i es converteix en un veritable atemptat als seus drets domiciliaris, i que, en segon lloc, durant aquest període de temps (aquells dies) sigui incompatible l'activitat de lleure amb el dret al domicili i al descans nocturn.

L'organitzador del concert o festival, ja sigui entitat privada o pública, addueix en defensa que "només s'està programant una activitat cultural durant uns dies", com si aquesta consigna fos que durant aquests dies, els veïns "estan obligats" a deixar d'una banda els seus drets domiciliaris, i veure's "vençuts" pel soroll, el desordre, el tumult, la brutícia, la brutícia.

L'exemple és clar i es repeteix a molts dels nostres municipis. Petites poblacions sense cap tipus de preparació ni estructura, que es veuen sobredimensionades durant una, dues o més jornades, per macrofestivals, que desenvolupen la seva programació sense control d'horaris, d'afluència de persones ni de decibels. La premsa, a més, acostuma a celebrar l'èxit d'aquests festivals, adonant de l'excés d'aquests paràmetres (horaris, afluència i decibels).

Als diferents articles d'aquesta publicació, s'intenta oferir protecció als particulars davant del soroll provocat per activitats més o menys continuades en el temps:

bars musicals  · locals d'oci nocturns   · activitats industrials  · instal·lacions, etc.

Totes elles podrien tenir en comú que s'exerciten de manera més o menys continuada i que el que les pateix es veu amenaçat durant un període de temps reiterat. no significa, d'una banda, que la immissió no sigui insuportable per a qui la pateix, i es converteix en un veritable atemptat als seus drets domiciliaris, i que, en segon lloc, durant aquest període de temps (aquells dies) sigui incompatible l'activitat de lleure amb el dret al domicili i al descans nocturn.

L'organitzador del concert o festival, ja sigui entitat privada o pública, addueix en defensa que "només s'està programant una activitat cultural durant uns dies", com si aquesta consigna fos que durant aquests dies, els veïns "estan obligats" a deixar d'una banda els seus drets domiciliaris, i veure's "vençuts" pel soroll, el desordre, el tumult, la brutícia, la brutícia.

L'exemple és clar i es repeteix a molts dels nostres municipis. Petites poblacions sense cap tipus de preparació ni estructura, que es veuen sobredimensionades durant una, dues o més jornades, per macrofestivals, que desenvolupen la seva programació sense control d'horaris, d'afluència de persones ni de decibels. La premsa, a més, acostuma a celebrar l'èxit d'aquests festivals, adonant de l'excés d'aquests paràmetres (horaris, afluència i decibels).

El TSJ de Catalunya revoca la llicència pels sorolls derivats

Absència de caràcter "esporàdic" Per a aquesta Sala, com per als recurrents, aquests Festivals que se celebren cada any a "Vilanova i la Geltrú" no tenen res d'esporàdic malgrat que se celebrin una vegada a l'any, al mig de l'estiu; ja que esporàdic és allò que es pot qualificar "d'ocasional, sense un enllaç ostensible amb antecedents i consegüents" (vegeu RAE) o allò "que es presenta d'una manera aïllada, sense obeir a una llei general" (Diccionari de l'IEC). I, en aquest cas, el Festival es celebrava de forma regular i continuada, almenys des de l'any 2006. I aquesta situació repetitiva, ja feia uns quants anys que es produïa en la data de concessió de la Llicència controvertida. La conseqüència de tot el que acabem de dir no podrà ser altrament, per a la Sala, admetent el criteri dels recurrents, que la d'excloure el Festival -tal com havia estat concebut-, del règim d'autoritzacions del qual se n'havia beneficiat.

El contrari ens portaria a l'absurd d'haver d'admetre a priori “fins i tot en zones amb un ús residencial significatiu”, la possibilitat d'un nombre repetitiu i indeterminat d'esdeveniments musicals de característiques anàlogues a les del Festival i, per tant, a convertir en paper mullat les previsions legals de la pròpia OM, la qual (art. 16.5) hauria limitat populars, amb el clar designi de reduir a la mínima expressió el sacrifici del dret dels veïns a un grau de qualitat acústica compatible amb el dret al descans; compatible així mateix, amb el dret a la salut; i, subordinat “com no podia ser menys” al dret dels residents a gaudir de la intimitat domiciliària sense immissions acústiques pertorbadores. Però és que, fins i tot si hagués estat aplicable la normativa reguladora dels espectacles i les activitats recreatives extraordinàries, la llicència controvertida hauria d'haver estat denegada en no satisfer els requisits de l'article 112 del Decret 112/2010, a criteri del TSJ. No consta, per a la Sala, que l'activitat coincidís amb una festa, celebració, festival o certamen d'àmplia participació veïnal. És més que obvi que el Festival no va tenir lloc en un lloc allunyat o aïllat, sinó adjacent amb edificis residencials.

Incompliment dels límits legals del soroll.

Ara bé, per a la Sala, malgrat que el Festival fos coincident amb dates o vigílies festives, el grau de contaminació acústica tolerat per la llicència, en cap cas no es podia considerar admissible pels usos socials majoritaris; ja que aquests usos poden “posem com a exemple” fer assumibles les molèsties derivades d'un nombre molt limitat de festes populars; o les molèsties i els inconvenients que provenen de les activitats recreatives de caràcter regular o permanent si aquestes activitats apliquen mesures correctores i d'aïllament acústic susceptibles de garantir els objectius de qualitat acústica de caràcter general o ordinari; però en cap cas no admeten (els usos socials majoritaris) una activitat altament sorollosa com la del Festival. Una activitat que, sota les mateixes premisses, podria haver conduït l'Ajuntament a autoritzar-ne d'altres de característiques anàlogues, amb tot el que això hauria pogut comportar.

I si bé és cert que l'artº 21.3 de la "Llei 16/2002" semblaria tolerar excepcions en els seus límits de soroll davant de les "activitats festives i culturals, i les que tinguin un interès social, sempre que tinguin un cert arrelament", una interpretació (obligadament) estricta d'aquesta previsió, ens haurà d'impedir amb part no se sap que arrelament pot tenir front a la consciència col·lectiva dels vilanovins. Al capdavall, es tracta d'un precepte legal que “conjuntament amb l'article 9 de la Llei estatal 37/2003” s'hauria d'haver utilitzat per suspendre els objectius de qualitat acústica en supòsits taxats o molt limitats (art. 16.5 OM). Conclou la Sala que les proves practicades en primera instància acrediten que els apel·lants van haver de suportar durant dos o tres dies de la primera quinzena de juliol de 2011, nivells de soroll que –malgrat ajustar-se als límits permesos per a les activitats de caràcter extraordinari– superaven amb excés els que ja es podien acollir com a màxims aplicables. règim especial de les activitats de caràcter esporàdic.

Previsions de la condemna de la Sentència. La Sentència del TSJ Catalunya estima la demanda i declara nul·la la llicència concedida l'any 2011 als organitzadors del Festival. Per tant, la primera victòria és aconseguir que una Llicència administrativa es declari nul·la pels sorolls que genera l'activitat autoritzada per aquesta. La segona petició, la de privar l'Ajuntament que continuï atorgant Llicències no s'estima per la Sala, per no ajustar-se aquesta previsió a una norma en concret, però sí que conté la Sentència un advertiment a l'Ajuntament demandat: "...sense que aquest Tribunal pot afegir pronunciaments de futur basats en meres hipòtesis. El que no vol dir que l'ILMO AJUNTAMENT DE VILANOVA responsabilitats d'ordre divers que podrien contraure si es torna a repetir, amb les mateixes característiques, una activitat com la denunciada pels apel·lants...”. La conseqüència jurídica és clara, no es prohibeix a l'Ajuntament demanat la concessió de noves llicències però se n'adverteix de les conseqüències. Conseqüències que es concreten en la possibilitat per als recurrents de presentar querella criminal pels presumptes delictes de contaminació acústica contra els organitzadors dels futurs concerts i prevaricació especial contra l'alcalde que segueix autoritzant llicències per a festivals que incompleixen la normativa sobre el soroll.

Per tant, els efectes d'aquesta Sentència no es limiten als derivats de la llicència de l'any 2011, sinó que els seus efectes s'estenen a tots els festivals que es puguin arribar a sol·licitar i autoritzar en futurs anys.

Cal advertir que, en aquesta data, ja s'estaven publicitant els festivals de l'any 2016 (cosa que demostra que no podien ser considerats "esporàdics"), per la qual cosa el conflicte està servit.

La tercera previsió de la sentència és estimar la pretensió indemnitzatòria de la demanda davant l'autorització del Festival per a l'any 2011, encara que parcialment. Per a la Sala, en tractar-se d'una situació objectiva, que es va produir en horari nocturn i de matinada, els recurrents van haver de patir necessàriament unes molèsties (unides a la impossibilitat de agafar el son i del descans en condicions) que fan evident la concurrència de tots els requisits contemplats a l'article 139 i ss de la Llei bàsica. responsabilitat patrimonial de lAdministració. La Sala no dubta del patiment d'un dany efectiu i concret, avaluable econòmicament (ni que sigui per l'equiparació als danys que els apel·lants haurien d'haver afrontat per traslladar-se temporalment de domicili, amb el dany moral afegit) i que té com a única causa els efectes derivats d'una llicència municipal; efectes que els recurrents no tenien el dret jurídic de suportar. A més, no van concórrer circumstàncies de força major; ni els apel·lants van fer cap actuació susceptible de trencar o mitigar el nexe causal.

D'acord amb això, concedeix una indemnització de 3.000 euros per a recurrents.
Després d'aquest reconeixement, els recurrents han presentat sol·licitud d'indemnització pels perjudicis que van patir als festivals que es van celebrar l'any 2015, i no van poder reclamar anteriors per l'efecte de la prescripció (cosa que torna a demostrar que mai no van ser "esporàdics"). En aquest municipi, els festivals de l'any 2017 s'han celebrat a una altra ubicació, molt més allunyada del nucli urbà. La incansable tasca de 'Juristes contra el Soroll' Els companys/es que formem l'Associació Juristes contra el Soroll portem més de quinze anys defensant els nostres clients dels atropellaments, abusos i greus molèsties ocasionades per locals d'oci nocturn, certament, però sense que aquests siguin els únics culpables dels ciutadans propers a les vostres ubicacions.

També els hem defensat de tota mena d'activitats de restauració, industrials, i fins i tot de veïns incívics que martellegen el descans nocturn amb els seus aparells de música, moviment de mobles, crits, etc. Recentment, els hem defensat dels sorolls de lladrucs dels gossos dels seus veïns, campanars insuportables a la nit i de pràctiques antihigièniques com donar menjar als coloms, etc.

Ara aconseguirem defensar-los de macroconcerts, festivals multitudinaris i revetlles sense control, organitzades pels mateixos Ajuntaments o per entitats socials que tenen mal entès el concepte de diversió i lleure. No "val tot" i si ja hem aconseguit "criminalitzar" l'excés de soroll i de desordre de les activitats referides, ara hem d'estendre la protecció dels drets dels ciutadans davant d'activitats no permanents o no continuades però que són tan injustificades com les anteriors.

No es pot atemptar contra els drets de propietat, a la integritat personal i patrimonial i fins i tot a la salut, amb activitats que generen sorolls molt per sobre dels límits permesos.

Els consistoris no poden fer vianants els carrers per acabar destinant-los a terrasses de bars, cafeteries, gelateries o pubs, sense límits d'horari, d'afluència, ni de decibels. Els Tribunals ho tenen clar, molt més que els Ajuntaments, i tot és qüestió de temps, i que els processos judicials es continuïn resolent amb Fallos com els de la Sentència que ens ocupa en aquest article. Els reclamants ja són més lliures, ara, i és que, tal com deia el periodista Lluís Permanyer al Diari La Vanguardia de data 2 de desembre de 2000, a l'article titulat «Si hi ha soroll, no som lliures» i que guardava relació amb l'estimació per part del Jutjat de Primera Instància núm. 42 de Barcelona d'una acció de cessació instada pel Lletrat autor d'aquest article contra el titular d'un Bar de copes: «El soroll és un intrús que es cola al nostre territori, l'envaeix perillosament i ens provoca agressions intolerables, que en casos extrems poden causar lesions greus. Si el soroll tingués cos, la defensa hauria resultat més fàcil; és la seva immaterialitat allò que li ha permès una tolerància tan incomprensible.».